La nostra història

El col·lectiu està constituït, bàsicament, per dones, que tenen el seu nucli originari en les populars “iaies” de Sils (de les 18 inicials han passat al centenar llarg, actualment), persones que amb el seu coneixement, après per tradició oral de generació en generació, aporten una múltiple i variada gamma de saviesa popular. Tot aquest conjunt d’experiències i de saber, tot aquest pòsit d’art de la cuina tradicional, on tothom diu la seva i amb què tothom se sent identificat, els projectem enfora com un valor positiu i integrador de la nostra comunitat, que oferim amb un esperit divulgatiu, d’amenitat i de bonhomia. Tot plegat s’inicia a la tardor del 1992 a l’entorn d’una taula celebrant la festa dels avis. D’allí neix el primer compromís de trobada amb un seguit de iaies. Trobades que seguiran durant dos anys quinzenalment, cada dijous i a la sala de plens de l’Ajuntament. Les reunions es van plantejar inicialment només amb la intenció de recollir i deixar constància de tot allò que volguessin explicar i sense un esquema definit.

Al llarg de les reunions es parla de repunxons, margaridoies, cosconies o els màstecs i d’altres productes silvestres que es menjaven a la seva infantesa. Es parla, també, de tradicions culinàries, de costums, dels menjars habituals i de per què es menjava cada dia escudella i carn d’olla . Com és possible que no es mengessin truites d’espàrrecs de bosc, què passava quan mataven el porc, quan es moria un familiar o quan celebràvem una festa familiar, local o tradicional. Quins plats havien vingut de fora. Aquests que havien vingut, havien afectat la cuina autòctona local? Ah!! Però teníem cuina autòctona local?

El cert és que en aquells moments l’únic objectiu era recuperar la memòria històrica gastronòmica de les mateixes dones, amb una visió retrospectiva, sense pensar en una publicació i ni tant sols plantejar-nos la possibilitat de fer un receptari.

Però la informació aconseguida, les sensacions i les emocions aconseguides després de gairebé dos anys de reunions ens van abocar a plantejar-nos seriosament la possibilitat de fer una publicació. Teníem molt clar en aquell moment que no volíem fer un receptari de cuina, el que havíem de fer es decantava més per la història de la nostra cuina, els nostres costums, la nostra gent i la nostra cultura.

Per facilitar la producció de fotografies per a la publicació, es va organitzar un sopar popular amb els diferents plats que volíem que hi sortissin. La festa va ser tan reeixida, que encara avui es continua preparant aquest sopar, sempre el segon dissabte de juliol. Des d’aquest moment comença tota la activitat a l’entorn de la cuina i les seves coses.